El Marc Solsona Márquez és professor d’Educació Física a l’institut Rubió i Ors de l’Hospitalet de LLobregat i porta vuit anys exercint la seva professió en aquest centre escolar. Hem escollit al Marc perquè ens agrada la seva manera de fer la classe, sap entendre les persones i sempre busca la manera d’ajudar tothom.
Pregunta (Wissal): Hola Marc, bon dia, som alumnes de 3rA i venim a fer-te una entrevista.
Resposta (Marc): Molt bé perfecte, quan vulgueu.
Pregunta (Safa): Nom complert.
Resposta: Marc Solsona Márquez
P (W): Edat?
Resposta: trenta-vuit anys
P (S): D’on ets?
R (M): Soc criat i nascut a Barcelona.
P (W): Fa quan que treballes al Rubió i Ors?
R (M): És el meu vuitè any escolar que treballo.
P (S): Tens alguna anècdota sobre els teus anys en aquest institut?
R (M): El meu primer any en aquest institut, va ser amb una substitució allargada i des de l’equip directiu que hi havia en aquella època es va proposar als que van entrar nous que si algú volia fer una tutoria a 4t de la ESO i em vaig proposar voluntari i em van agafar. Vaig ser tutor durant set anys tutor excepte aquest any que estic descansat.
P (W): Quin és el teu esport preferit?
R (M): El meu esport preferit des de fa dues dècades és el Tamborí perquè és un esport completament desconegut tot i que de petit em van posar a jugar a futbol i és un esport que m’agrada també.
P (S): Has guanyat alguna cosa com a esportista?
R(M): Com a esportista podríem dir que alguna lliga de petit i com a adult he pogut quedar tercer del món en Tamborí.
P (W): Descriu-te amb tres paraules.
R(M): Una persona apassionada, dinàmica i podem dir que sociable i extravertit
P (S): És cert això que els professors teniu un alumne o classe preferida?
R(M): Jo podria dir-te que jo no tinc cap alumne que vagi davant de la resta, sinó que simplement hi ha alumnes que et generen més afinitat pel seu talent, educació, comportament, etc.
P (W): Si aquest fos el teu últim any a l’institut quin missatge t’agradaria transmetre?
R(M): M’agradaria transmetre que el Rubí ha estat com la meva segona casa on he passat més hores, on he dedicat vuit anys, on he tingut l’oportunitat de conèixer grans professionals, de fer grans amistats, de tenir alumnes que m’han ensenyat molt i que he après d’ells i elles, i que el dia de demà m’agradaria continuar mantenint aquestes amistats fora de l’àmbit professional.
P (S): Si poguessis tornar al passat quin missatge et donaries a tu mateix?
R(M): Hauria d’aprofitar més el temps, aquelles matèries a l’institut fins o tot de la universitat.
P (W): Dona’ns un consell de vida.
R(M): Sempre ser respectuós amb tu mateix i amb la resta de persones. Ser molt sincer encara que a vegades la sinceritat té un preu per així el dia de demà podràs anar tranquil on creguis que vas.
P(S): Moltes gràcies per al teu temps i per aquestes respostes tan interessants.
R(M): Gràcies a vosaltres.
