Ara que som adolescents hem descobert que unes de les nostres ocupacions més habituals es comparar-nos amb la resta de la societat. No podem evitar-ho. Vam arribar a aquesta conclusió a partir de les comparacions que, habitualment, quasi sempre fent referència al físic fent servir la bellesa, els cosos i l’èxit social. Aquesta constants ens va portar a sentir-nos insegures, i sovint, insatisfetes amb nosaltres mateixes. Després d’haver viscut diverses experiències sobre aquest procés creiem que la comparació amb altres persones és una part natural de l’adolescència, tot i que això pot arribar a ser molt perjudicial si no es gestiona adequadament.
Aquesta etapa per a nosaltres és una muntanya russa emocional. Les nostres inseguretats són evidents i en molts moments pensem que només podem entendre qui som si, primer, sabem com ens veuen els altres. Quan ets adolescent, vas a la recerca del teu propi camí i per fer-ho, busques referents, persones que et mostren quin és el camí que has de seguir en un futur. Potser és per això que tendim a comparar-nos amb aquelles persones que semblen tenir-ho tot clar o que encaixen perfectament en els estàndards socials. Però és clar, no tots els referents son saludables, i les xarxes socials ho van fer tot cada vegada més complicat.
La comparació entre adolescents i la resta de la societat és un procés gairebé inevitable en la cerca d’identitat pròpia. Però, des de la nostra pròpia experiència, podem dir que és fonamental aprendre a gestionar-la. No cal ser com els altres per ser feliç i la clau per a un desenvolupament emocional saludable és acceptar-se tal com un és.
