L’Olga Pons és professora d’educació física a l’INS Rubió i Ors. Fa 25 anys que treballa en aquest centre. Aquest curs, és tutora de 3r d’ESO A i coordinadora de 3r d’ESO. Té 55 anys i va néixer a L’Hospitalet de Llobregat. L’hem escollit perquè creiem que ha viscut moltes històries a la seva vida i és interessant conèixer noves històries i volem saber com la vida l’ha tractat.
Pregunta: Per què et vas dedicar a fer professora d’educació física?
Resposta: Doncs perquè sempre m’agrada molt l’esport i vull donar molt valor a què els adolescents i les persones sàpiguen els valors i com n’és d’important tenir una bona condició física al nivell de salut i a nivell de tots els valors que apunten de superació de constància de treball etc…
P: Si no fossis professora, què creus que faries?
R: Bé, jo de fet, a part de tenir la carrera de professora d’educació física soc periodista. També vaig a estudiar periodisme, per tant, l’altre vessant és ser periodista esportiva. El que passa que al final no vaig exercir mai aquesta carrera i m’he dedicat més a professora d’educació física.
P: Quines són les teves fortaleses i debilitats?
R: Doncs no sabria dir-ho en la mesura que puc, intento ser simpàtica, intento ajudar els alumnes, intento escoltar-los… Crec que això és una fortalesa. Potser, a vegades, a nivell de debilitats potser no tinc prou de paciència o bé una miqueta seria en aquest aspecte relacionat amb l’educació, amb l’ensenyança.
P: Quant de temps tens a l’institut Rubió i Ors?
R: Doncs molts anys. No sabria dir els anys exactament, però al voltant de vint-i-cinc anys. Actualment soc la professora que porta més anys treballant en aquest institut. No soc la més vella. Hi ha professors que són més grans d’edat que jo, però sí que soc la que porta més temps treballant, perquè altres persones que porten un temps similar ja no estan en aquest institut perquè s’han jubilat o perquè han marxat, etc..
P: Quin ha estat el teu èxit més gran en la teva vida?
R:Bé, jo he fet esport he jugat al rugbi molts anys. Llavors, a nivell de tot allò esportiu… Doncs, poder tenir competició, poder accedir a participar en diferents tornejos europeus i a un parell de mundials. I dintre d’uns dels èxits, doncs com una experiència molt positiva, jugar contra l’equip de Nova Zelanda, que és el millor equip del món. I haver sigut l’equip que, tot i que van a perdre, era l’equip que havia perdut per menys punts des de sempre contra aquest equip. Això és un èxit de nivell esportiu, a nivell d’equip. I, doncs, a nivell personal, bé… he creat una família, he estat treballant amb una cosa que m’agrada… Bé, tot això considero que és un èxit.
P: Quina ha estat la pitjor experiència que has tingut en un institut?
R: Bé, no recordo experiències molt negatives. Sí que és veritat que per mi cada cop que un alumne es fa mal, per mi és una mala experiència. Perquè moltes vegades l’esport a les persones els fa mal; no es culpa de ningú, però per mi em resulta una mala experiència, em resulta molt desagradable i em sap greu. Tot i que moltes vegades la responsabilitat no és de ningú, és un accident que pot passar. Després, altres experiències doncs bé a vegades tens situacions conflictives amb algun alumne, però això per mi no és una mala experiència, és un aprenentatge.
P: Què t’agrada fer al teu temps lliure?
R: M’agraden moltes coses. Tinc un gos. M’agrada anar passejant amb el gos a la muntanya, m’agrada anar a la platja, m’agrada molt llegir- tot i que no tinc res de temps-, quedar amb els amics i les amigues i amb la família també.
P: Què és el que més t’agrada del teu treball?
R: El que m’agrada més del meu treball és el contacte amb l’adolescència i el poder aportar coses beneficioses per als adolescents; i intentar que les persones no facin educació física de manera obligada sinó que després practiquin l’esport pel seu compte.
P: Quin consell els donaries als adolescents dels nostres dies?
R: Bé, els donaria molts consells. Dins d’alguns que els donaria seria primer s’ha de tenir paciència. Els adolescents sempre volen aconseguir les coses d’avui per avui, d’immediatesa i les coses no s’aconsegueixen amb immediatesa sinó que s’aconsegueixen amb treball i amb esforç. Llavors, una miqueta el que aconsellaria és que amb esforç s’aconsegueixen moltes coses. Encara que algú cregui que no és capaç de fer-ho; llavors, és una tasca de treball de dedicació i de paciència, d’acord? I, a part d’això, també els diria que heu d’intentar complir els vostres somnis. És a dir, que ningú us digui que hi ha coses que no podeu fer sinó que heu d’intentar les coses i, repeteixo, que amb treball i esforç es poden aconseguir moltes coses.
