Nadal és una època màgica per a tothom. Són dies de retrobament familiar, regals, menjar més del compte i passar uns dies ben feliços. Però, quin és el seu origen? Estem celebrant realment el Nadal que creiem celebrar? Per què hi gastem tant? Quin impacte té en nosaltres i el món?
EL SEU ORIGEN
La festivitat de Nadal és una celebració d’origen romà. Exactament, se situa a l’época de Constantí (272-337), quan es va decidir que hi hauria una nova festa en commemoració del naixement de Jesucrist, les nativitas (que significa naixement) amb la intenció de convertir als pagans romans a la religió cristiana, abans que la tradició de canvies de significat.
L’origen dels altres elements coneguts del Nadal van ser àmpliament inspirats per la varietat de religions. Per exemple, l’arbre de Nadal s’inspira en l’arbre de la festivitat Yule, una festivitat d’origen celta. Els cristians van prendre la tradició que tenien els vikings consistent a posar un arbre en honor al déu Yggdrasil de la mitologia nòrdica. Aquest arbre s’acostumava a decorar amb espelmes, que amb el temps van ser substituïdes per les boles de Nadal, que avui dia, tots coneixem. Altres elements com el carbó dolç que reben els nens i nenes que no s’han comportat bé durant la resta de l’any van anar sent canviats Abans si els nens no es comportaven bé els hi anava a buscar Krampus, un ésser demoníac en lloc de rebre carbó com es fa actualment.
LA HISTORIA AMERICANA D’UN REFERENT AMERICÀ
Encara que Nadal tingui un origen molt divers, el moviment comercial que coneixem té l’origen als Estats Units amb la primera imatge de Sant Nicolau el 6 de desembre de 1810. El filantrop Jhon Pintard va donar l’ordre a l’artista Alexander Anderson de crear la primera imatge de Sant Nicolau de forma per a les festes de Nadal.
Sant Nicolás es mostra com a una persona que porta regals a les cases de la gent, deixant-los al costat de les xemeneies. Però un altre camí es va crear la figura del Pare Noel, fenomen que al principi va passar desapercebut, per després agafar la fama que té avui en dia.
Avui dia se sap que un dels primers llibres que va començar a parlar de Santa Claus va ser Old Santeclaus with much Delight, l’any 1821 mencionant-lo a ell i al seu trineu màgic amb els coneguts rens. Aquest poema va ser el primer a descriure com és la seva travessia la nit de Nadal. Per desgràcia l’autor és anònim i només se sap que es va fer a Nova York el 1821. Per altra banda, un poeta molt famós, Clement Clarke Moore, amb el poema “A Visit from St. Nicholas” (Una visita de Sant Nicolás) conegut per les seves paraules inicials, “It was the night before Christmas” (Era la nit abans de Nadal) va continuar formant la imatge del Pare Noel que avui coneixem.
L’any 1931 la coneguda marca de begudes Coca-Cola va començar a incorporar la imatge de Santa Claus als seus anuncis. A la publicitat d’aquesta beguda es va amagar totalment la imatge de Sant Nicolau, fent-li perdre molta fama per donar-li al Pare Noel. Un home que trencava amb la imatge que Nicolau transmetia gras, barbut i amb la vestimenta de color vermell que tots coneixem en l’actualitat. Coca-Cola va establir a Santa Claus com un referent comercial.
TRADICIONS NADALENQUES
Ara que ja coneixem com va aparèixer el Nadal al nostre món. Sabeu, però, que hi han més de 190 països reconeguts i 160 celebren el Nadal, Repassem, ara, com ho celebren alguns. Als Estats Units, el pais model gràcies a la seva promoció i comercialització, es continua amb la tradició de decorar les cases per atraure l’atenció de San Nicolau i deixar galetes amb llet per descansar; en canvi, al Canada també hi acostumen deixar pastanagues per els seus rens.
A Amèrica del sud el Nadal és un moment per ballar i festejar. A Mèxic, els nens i fins i tot adults trenquen pinyates i a Guatemala es passen la nit ballant amb un barrets típics (els Puritína) i llençant petards. També a Brasil celebren la Missa do Galo (misa del gall) a les esglèsies i fan grans menjars familiars a mitjanit. A Europa ens trobem amb França, on els nens, enlloc de posar mitjons a la xemeneia posen les sabates perqu el Père Noël els hi deixi regals. Al Regne Unit, tota la família gaudeix trencant els “crackers”. Es tracta d’uns tubs envoltats de paper que fan “crack” al obrir-los i poden contenir joguines, barrets o acudits. A Alemanya, és tradició que a Berlin es faci el gran mercat de Nadal on es menja pa de gingebre, ametlles amb sucre torrat i beuen vi calent (Glühwein) o sidra de poma. A Lituània, es fabriquen adorns fets de palla o fenc. Es teixeixen amb formes geomètriques, com estrelles, flocs de neu o campanes. També decoren la taula on es reuneixen per celebrar el sopar de KÅ«ÄÂÂios.
ALTRES FESTIVITATS
Amb el pas dels anys, Nadal va deixar de ser la única celebració del 25 de desembre i van anar apareixent un munt de noves festivitats I és que amb més de 10 no ens sorgeix la pregunta que ara quines són les més destacades.
De la tradició cristiana recopilem vàries celebracions com al ambiento, per iode de reflexió i preparació per a Jesús. O la festa de l’Immaculada Concepció, que és del vuit de desembre, però també es relaciona amb el Nadal, o el dia de San Esteban. El dia en el qual es commemoren a Catalunya diversos sants.
Per altra part, recopilem una gran cultura de celebracions a altres països i a altres religions. Per exemple, a la Xina es celebra l’Aniversari de la creació del país. A l’Iràn celebren el dia de Taarof; una celebració de convivència cultural. A Mozambique, el dia de la Família per la celebració de la convivència familiar i a Suècia el Gävle Goat, on es crema una cabra feta de palla. Totes aquestes celebracions donen una gran diversitat cultural arreu del món i fan una sensació de comunitat interna, per això, us recomanem que si coneixeu una celebració al vostre país del 25 de desembre, tracteu de celebrar-la i conèixer més sobre aquestes experiències.
L’IMPACTE DEL NADAL
El Nadal va de l’alegria fins a la nostàlgica melancòlica. Però no només això, perquè tot al nostre voltant es transforma tant socialment, econòmicament i sobretot psicològicament.
- IMPACTE PSICOLÒGIC
Per a moltes persones, aquesta època representa moments especials de felicitat, amb la família, els amics i les tradicions són el més important. Les cançons, les decoracions i el menjar poden crear records del Nadal passat, la qual cosa pot fer que les persones se sentin més connectades amb el passat. És una època en la qual tot és possible. No obstant això, no tothom experimenta Nadal de la mateixa forma. Per a algunes persones, Nadal pot augmentar l’estrès. La pressió per complir amb expectatives socials, la síndrome de la nadala: l’obligació de fer regals o la necessitat de tenir unes celebracions perfectes, poden generar ansietat. A més, si no hi ha prou recursos per a gaudir de les festivitats o si hi ha conflictes familiars, pot generar frustració, i si falta algú especial pot generar el síndrome de la cadira buida, cosa que durant les dates empitjora l’estat d’ànim.
IMPACTE SOCIAL
Un dels aspectes més destacats de Nadal és la seva capacitat per a unir a les persones. Els sopars familiars, les reunions i les celebracions permeten que moltes famílies es retrobin, fins i tot si viuen allunyades entre si. Aquesta proximitat és un recordatori del valor que té compartir moments junts pot ser profundament beneficiós. En moltes cultures, els dies festius de Nadal també són una oportunitat per a trobar-se amb amics i veïns, creant un sentit de comunitat molt especial i únic.
A més, Nadal acostuma a inspirar actes de generositat i bondat. És una època en la qual les persones pensen més en els altres. Algunes vegades es veu reflectit en forma de donacions de menjar, joguines o diners, o en la participació en activitats comunitàries com a sopars solidaris. Aquests petits gestos de bondat tenen un gran impacte, creant una atmosfera de solidaritat i comunitat. És una temporada en la qual molts ajuden a aquells que estan passant per moments difícils, la qual cosa reforça la comunió.
Nadal també reflex la diversitat de formes en què se celebra al voltant del món. Encara que el fons religiós o cultural continua sent el mateix, les tradicions varien com hem vist anteriorment. Aquesta diversitat de celebracions fa que Nadal sigui encara més variada de manera que connectar amb els altres i amb les tradicions sigui més fàcil.
IMPACTE ECONÒMIC
Nadal també té un gran impacte a l’economia. Es torna una de les èpoques de major consum de l’any. La compra de regals, menjar i decoracions marquen la diferència beneficiant a les empreses i comerços. No obstant això, també pot ser un moment d’estrès, ja que moltes persones senten la pressió de gastar més del que poden permetre’s. Les campanyes comercials arriben a ser molt efectives, i a vegades el desig de complir amb les expectatives porta a gastar més del que pots.
El turisme també es veu afectat per Nadal. Moltes persones aprofiten les vacances per a viatjar, ja sigui per a passar temps amb la família o per a gaudir bones vacances. Les ciutats intenten atreure als turistes de tot el món amb esdeveniments cridaners, si no presa per exemple la ciutat de Vigo amb més de 450 carrers i places plenes de Leds i un arbre de 44 metres d’altura, segons el mateix ajuntament.
Finalment, Nadal també canvia en la indústria de l’entreteniment. Les pel·lícules, programes de televisió, concerts són una part fonamental de les dates. Els mitjans de comunicació aprofiten l’oportunitat per a llançar continguts especials, la qual cosa genera una important font d’ingressos.
En resum, Nadal és una època que impacta en gran manera sobre les nostres vides. Ens connecta amb els altres, ens convida a reflexionar sobre el que tenim i també genera grans canvis econòmics. És un temps de donar i rebre, de compartir, de reflexionar i, malgrat el que pugui sorgir, continua sent una temporada de felicitat i unió per a moltes persones.
